La Transformació històrica del paisatge entre l'economia, l'ecologia i la història: podem posar a prova la hipòtesi de Margalef?

Es presenta un resum dels plantejaments teòrics i el conjunt de metodologies emprades al projecte de recerca internacional d'història ambiental “Sustainable farm systems: long-term socio-ecological metabolism in western agriculture”, que combina l'anàlisi de fluxos d'energia i materials de l'economia ecològica i l'agroecologia, amb l'estudi dels canvis d'usos i cobertes del sòl avaluats des del punt de vista ambiental amb les mètriques i índexs de l'ecologia del paisatge. La hipòtesi orientadora bàsica del projecte prové de la idea de Ramon Margalef segons la qual els paisatges agroforestals tradicionals en mosaic són una bona forma d'explotació de la natura, que fins i tot incrementen la biodiversitat del territori perquè mantenen integrats diferents nivells de dissipació d'energia antròpica per unitat de superfície en una estructura complexa capaç de combinar producció amb conservació. Els mapes d'estructura i connectivitat ecològica mostren els efectes d'haver-los abandonat a la segona meitat del segle xx.Ofrecemos un resumen de los planteamientos teóricos y las metodologías del proyecto de investigación internacional en historia ambiental “Sustainable farm systems: long-term socio-ecological metabolism in western agriculture”, que combina el análisis de flujos de energía y materiales de la economía ecológica y la agroecología, con el estudio de los cambios de usos y cubiertas del suelo evaluados desde el punto de vista ambiental con las métricas e índices de la ecología del paisaje. La hipótesis básica proviene de Ramon Margalef, según el cual los paisajes agro-forestales tradicionales en mosaico son una buena forma de explotación de la naturaleza que incluso incrementan la biodiversidad del territorio porque mantienen integrados distintos niveles de disipación de energía antrópica por unidad de superficie en una estructura compleja capaz de combinar producción con conservación. Los mapas de estructura y conectividad ecológica muestran los efectos de haberlos abandonado en la segunda mitad del siglo xx.We present a summary of the theoretical insights and the combination of methods used by the international research project in environmental history called “Sustainable farm systems: long-term socio-ecological metabolism in western agriculture”, which combines the energy and material flow analysis from an agroecology or an ecological economics standpoint with the study of land cover and land-use changes environmentally evaluated using the metrics and indices of landscape ecology. The basic hypothesis guiding the project is the idea of Ramon Margalef according to which the traditional agro-forestry landscape mosaics are a good way of exploiting nature, which even increase biodiversity thanks of using different levels of anthropic energy dissipation per unit area within an integrated matrix able to combine production with conservation. The maps of ecological structure and ecological connectivity are showing the effects of having abandoned these mosaics during the second half of the twentieth century

La petjada ecològica del metabolisme social : una proposta metodològica per analizar el paisatge com a humanització del territori

En aquest article, l'autor reclama el treball conjunt entre ciències socials i ciències naturals per comprendre de manera global com les societats humanes s'han aprofitat dels recursos que els oferia el territori i, a la vegada, analitzar com aquests usos del territori configuren un paisatge que és reflex de la societat que hi habita. Així, juntament amb la definició dels conceptes metabolisme social i petjada ecològica, l'autor dóna algunes pautes metodològiques per a l'anàlisi del paisatge com a resultat de la transformació humana.En este artículo, el autor reclama el trabajo conjunto entre ciencias sociales y ciencias naturales para comprender de modo global cómo las sociedades humanas han aprovechado los recursos que les ofrecía el territorio y, a la vez, analizar cómo estos usos del territorio configuran un paisaje que refleja la sociedad que en él habita. Así, junto a la definición de los conceptos metabolismo social y huella ecológica, el autor da algunas pautas metodológicas para el análisis del paisaje como resultado de la transformación humana.In this study, the author demands combined efforts between social and natural sciences to understand in a global view how human societies had taken advantage of the territorial resorces and, at the same time, to analyze how these uses of the territory shape a landscape that is a reflect of the society that inhabits it. By this, together with the definition of the concepts social metabolism and ecological trace, the author gives some methodologycal proposals to the landscape analysis as a result of the human transformation

Propietat agrària i percepció de rendes. El paper de l'endeutament en la distribució social de les terres (Cervera 1744-45)

És força sabut que estructura de classes agrària i estructura de la propietat de la terra no són conceptes equivalents ni intercanviables. Però és en l'estudi del repartiment de la propietat agrària, més fàcilment delimitable i quantificable mitjançant les fonts cadastrals, on es basa en bona mesura el coneixement empíric sobre la composició dels grups socials agraris i la seva transformació en el temps, qüestió aquesta central en l'exploració del canvi a les societats pre-industrials. Mirar d'aclarir les possibilitats, mancances i perills de la documentació cadastral esdevé un problema més general que el d'un exigent especialista..

La producció cerealícola a les petites explotacions pageses al Pla de Mallorca (1850-1851)

L'agricultura mallorquina de mitjan segle XIX refusa l'aplicació de dues caracteritzacions simplificadores d'«estancament» o «progrés». No permet parlar d'«avenços» o «transformacions» possibilitzadores de suposades arrencades industrials, però tampoc de limitar-se a aplicar adjectius com «tradicional», «endarrerit», etc. Aquesta ha estat la meva conclusió de l'estudi de les contestes dels pobles des Pla de Mallorca a l'extens interrogatori de 1850-51 enviat per la Junta Territorial Mallorquina dins el conjunt de treballs que havien de menar a la confecció de l'Estadística territorial..

La conflictividad social en el mundo rural catalán, del Antiguo Régimen a la Revolución liberal, 1720-1833

Después de 1720 la acomodación de las clases dirigentes del mundo rural en el marco del absolutismo borbónico permitió la instauración en Cataluña de una "sociedad ordenada" que puso fin a una etapa secular de crisis general. A partir de entonces la conflictividad antiseñorial quedó circunscrita al ámbito local y buscó la reducción de las cargas señoriales para ganar espacio para el crecimiento económico. Hasta 1760 la disminución de la carga feudal por habitante permitió el cultivo de tierras cada vez peores por nuevos contingentes de campesinos precarios. Las rentas feudales aumentaban en volumen. y los campesinos "hacendados" arrendaban la recaudación de los derechos de sus señores. Pero durante el último tercio del siglo XVIII el fin de la expansión agraria y la inflación espolearon una "reacción feudal" postrera. La creciente insumisión campesina puso en entredicho el orden establecido y afectó a todas las rentas, feudales o no. De colaborar con el régimen señorial los "hacendados" pasaron en muchos casos a encabezar la rebelión campesina tratando de encauzarla hacia el nuevo proyecto liberal a partir de las primeras décadas del siglo XIX.After 1720 the accommodation of the rural ruling classes into the new structures of Absolutism led to the establishment of an "orderly society" in Catalonia that put an end to the lasting general crisis of the previous century. Conflicts against the manorial system were limited to the local sphere and mainly directed to gain more room for economic growth. Until 1760, the lowering of manorial charges per inhabitant afforded scores of increasingly poorer peasants to plough increasingly poorer lands. The amount of manorial rents increased too, hence wealthier peasants took part in it by renting the coltection of them on behalf of their landlords. But during the last third of the eighteenth century the end of agrarian growth and Inflation of prices triggered a hindmost feudal reaction". The increasing peasant rebellion against this reaction brought the former "orderly" coexistence to an end, affecting all kinds of rents whether manorial or nol. Many Catalan yeomen ("hisendats") ceased their long-Iasting collaboration with their landlords and started to rule again the peasant revolt, trying to direct it towards the new liberal project which had seen the light during the first decades of the nineteenth century

Land-use profiles of agrarian income and land ownership inequality in the province of Barcelona in mid-nineteenth century

According to the existing literature, when land remained the most abundant factor an increase in market integration is expected to lead to a greater inequality in wealth or income distribution. However, several case studies on the vineyard specialization experienced in Catalonia during the 18th and 19th centuries suggested another outcome: land ownership and agrarian income became less uneven, not the opposite. The outstanding interpretation posed by Catalan rural historians deserves to be confirmed or rejected by applying different inequality and polarization indices (Gini, Theil and top incomes), and innovative methods (inequality possible frontier and extraction ratios), to the big dataset we have been able to assemble with the information provided for every cadastral taxpayer of each municipality in the Distribution of Personal Wealth in Real Estate Ownership in the Province of Barcelona published in 1852 by the Official Gazette, combined with other population and land-use data listed in a Land-Use Statistics of the Province of Barcelona compiled in 1858. The results confirm that landownership and income inequality were lower in winegrowing municipalities than in cereal-cropping or forest ones, in spite of the fact that commercial specialization and higher population densities could have meant an extended frontier of possible inequality.agrarian income distribution, land ownership, personal inequality, regional inequality, land-use patterns, tax burden

El papel del crédito rural en la agricultura del Antiguo Régimen: desarrollo y crisis de las modalidades crediticias (1600-1850)

This commentary sums up the communications presented to the session of the Vl" Spanish Agrarian History Seminar devoted to the rural credit during the Ancien Régime. It asks several questions on the moneylender's and borrower' s identities, the different types of loans, the common use of the consignative census (censos consignativos), the usury mechanisms related to the profit and interest rates, the role of the public granaries (pósitos), the crisis of this mortgage system, and the changes brought about by the liberal laws of the XIXth century.Este comentario resume las comunicaciones presentadas a la sesión del VI Seminario de Historia Agraria dedicada al crédito rural durante el Antiguo Régimen. Plantea varios interrogantes sobre la identidad de prestamistas y prestatarios, los diversos instrumentos de crédito hipotecario, al predominio de los censos consignativos, los mecanismos usurarios en relación a los tipos de beneficio e interés, el papel de los pósitos, la crisis de este sistema crediticio, y los cambios introducidos por la legislación liberal del siglo XIX